Voluntariat de la Gent gran a les comarques gironies.

Jornada de treball "El voluntariat de la gent gran a les comarques gironines" amb l'intervenció de Miquel Mompió i Azemar, voluntari de l'Espiga Solidària.

El Servei de Participació Ciutadana de la Diputació de Girona ha organitzat una jornada de treball, que ha tingut lloc aquest matí a la sala Ferran Agulló de la Diputació, amb l’objectiu d’intercanviar experiències entre la gent del territori que treballa en el voluntariat de la gent gran.
Aquesta trobada, en la qual també han col·laborat Dipsalut i l’Institut Cerdà, ha comptat amb la presència d’una cinquantena de tècnics municipals i responsables d’entitats relacionades amb el voluntariat de la gent gran.
La jornada és una de les trobades que formen part del Projecte E3 que coordina l’Institut Cerdà, el qual té com a objectiu posar en valor el potencial de la gent gran com a recurs social en la vida dels municipis.
Amb aquesta trobada s’ha creat un espai de debat i reflexió a partir de la investigació i l’intercanvi de coneixements entre les administracions i les entitats que vetllen pel benestar de la gent gran: millor estat de salut i més proactivitat.

Amb 16 voluntaris, complementem l´alimentació d´unes 4.000 persones´






carles colomer
MULTIMÈDIA
Fotos de la notícia
ENTREVISTA DE JOAQUIM BOHIGAS MOLLERA GIRONA El Grup L'Espiga Solidària és una entitat gironina que recull una inquietud de Joan Jordà i Sureda (amb tres germans missioners a l'Amèrica Llatina: Pere, Pilar i Miquel) que va ser canalitzada, en una reunió el 4 de febrer de 2004, amb sis fundadors: el mateix Joan Jordà, Miquel Vicens (en ambdós casos, de Caldes de Malavella), els riudellotencs Joan Camps i Jesús Ortiz; Miquel Mompió; i Manel Solé (Girona). Mompió (Riudarenes, 1942) ha estat empresari tèxtil i alcalde de Riudarenes (1987-1995).Per què una espiga?Gràficament, la disposició dels grans de l'espiga, que serveixen d'alimentació després d'un procés d'elaboració, en un mateix espai, que es poden repartir... té diferents significats.Com funcioneu?Les empreses proveïdores, situades en diferents municipis del Gironès, la Garrotxa, la Selva i Osona, i altres organitzacions, ens faciliten excedents d'alimentació de primera necessitat que no acaben comercialitzats als establiments. Realitzada la tasca de recollida, ho distribuïm entre les persones i els col·lectius que ho necessiten. Disposem de dues furgonetes per a repartir. Quins són aquests aliments bàsics?Les patates, la llet (per sort no en falta), la fruita, el pa, les galetes... L'administració pública ha d'estar involucrada en aquestes iniciatives?Ens agradaria disposar d'una ajuda continuada perquè hi ha despeses d'emmagatzamatge, transport i distribució que s'han de cobrir. No demanem res a les entitats benefectores. Només, en alguns casos, una col·laboració pel transport. Tenim un pressupost al voltant dels 10.000 euros. És modest. Som 16 voluntaris. Ajudem entitats de Girona i Barcelona (Vic, l'Atmetlla del Vallès...): catorze Càritas parroquials, tres centres de desintoxicació, el Cotolengo del Padre Alegre, les Germanetes dels Pobres de Girona, Vic i Manresa... Un moviment anual d'entre 200 i 300 tones. Complementem l'alimentació d'unes 4.000 persones.La família s'ha convertit en el paraigües de casos dramàtics...En efecte. Personalment, crec que és la unitat bàsica de la societat.Si L'Espiga, o el Banc dels Aliments desapareguessin...Una drama. El Banc dels Aliments va ser el nostre proveïdor. Avui actuem autònomament. Volem arribar al màxim de persones possible a ?partir dels recursos que tenim. La nostra prioritat és Girona. Les necessitats que hi ha a Barcelona ens esgotarien.El Fòrum Gastronòmic ha enlluernat a centenars de persones. Què pensa de l'alta cuina, quan hi ha gent que no té res per menjar?Té cobertura mediàtica. No està entre les meves preferències. És una opció de la gastronomia.Una alegria pel treball ben fetÉA tothom que ha trucat a la porta, li hem pogut donar menjar. És el cas d'una família de Sils acabada ?d'arribar. Tanmateix, expliquem que la manera més adequada és que la sol·licitud es fagi a través dels serveis socials, que canalitzen les necessitats.